Mediante Pa amb oli i sal el grupo Blaumut expresan de forma dinámica, acompañadoS del silbido como base musical, una continua espera, el continuo paso del tiempo, todo pasa. Aunque la noche sea larga desayunaremos pan con aceite y sal acompañado con una copa de vino.
La canción trata incoherencias poéticas como los astronautas volando bajo para seguidamente casi compararlas con las nubes que pasan sin decir nada. Esta linea surrealista se ve reflejada en el videoclip que aparece como una secuencia de situaciones inconexas e inverosímiles que encajan con el dinamismo del ritmo de la melodía y con la letra de la canción.
Blaumut. Nuestro vídeo musical del sábado. (Vídeo oficial). PROYECTO MÚSICA METALOCUS.
Créditos. -
Blaumut.- Xavi de la Iglesia. Vassil Lambrinov. Oriol Aymat. Manel Pedrós.
Dirección.- Enric Recoder.
Asistente de dirección.- Xavier Satorra.
Idea y guión.- Blaumut. Enric Recoder.
Cámara y edición.- Sakari Laurila.
Producción.- Enric Recoder. Vassil Lambrinov.
Ayudante de producción.- Anna Mayné. Alice Ronson. María Ballesteros. Asel.la Fernández. Gonzalo Santa Ana. Natalia D´Annunzio. Pablo Cesar Santiago.
Maquillaje.- Anna Mayné. Asel.la Fernández. María Ballesteros. Alice Ronson.
Instalación de LED.- Pau Sugranyes. Artatthelab.
Letra.-
Fes una foto del terrat
que des d’aquí es pot veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.
Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres Déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.
